Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d'aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
|
Els gossos actuals sembla que provenen d'espècies salvatges que foren
domesticades a la prehistòria per l'home, i hom n'ha reunit nombrosos
testimonis, descoberts en excavacions de poblats neolítics.
Gos - © C.I.C. - Moià
El gos de les torberes (Canis palustris)
és una raça salvatge que convisqué amb l'home a l'edat de la pedra; hom
n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del paleolític. A
l'edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae, del qual hom
creu que provenen els gossos d'atura. En el gos actual persisteixen
alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria; per exemple,
continua d'una manera poc definida la fixació del territori amb l'orina,
i el seu Antic Règim carnívor ha esdevingut omnívor. El gos no té
glàndules sudorípares, per la qual cosa regula la temperatura a través
dels pulmons, la mucosa bucal i la llengua. Dels sentits es destaca, en
primer lloc, l'olfacte, i després, l'oïda i la vista. Té capacitat
reproductora des del primer any, però convé que la femella no s'acobli
fins a dos anys. El zel es manifesta a la primavera i a la tardor, i
dura dotze dies. La gestació dura nou setmanes, i a cada part neixen de
quatre a sis cadells, amb les parpelles tancades per una membrana, que
triga deu o dotze dies a rompre's. El període de lactància dura sis
setmanes, i al cap de tres setmanes comencen a caminar. La vida mitjana
d'un gos és de dotze o tretze anys, bé que excepcionalment pot arribar a
vint. El gos és emprat per a aprofitar-ne els sentits, la força física,
la rapidesa, la valentia i la intel·ligència. No té cap hàbitat propi i
habita arreu del món. Símbol de fidelitat, apareix en les
representacions escultòriques sepulcrals, al peu dels jacents.
Actualment, la federació cinològica internacional té classificades més
de 340 races de gossos que agrupa, segons criteris d'utilitat, en gossos
d'atura (o de pastor), de guarda i defensa, de caça i de companyia (o de luxe). Els gossos de caça, el grup més nombrós, són classificats en gossos de mostra, que són els que assenyalen la presència de la peça en restar immòbils, els cobradors, especialitzats a recuperar les peces un cop abatudes, i els de quest o rastrejadors,
que persegueixen la peça entre el boscatge (conillers), o bé la fan
sortir del cau (desencauadors), o la persegueixen camps a través
(llebrers), o bé la persegueixen i la desencauen (terriers).
Gos - © C.I.C. - Moià
Classificació dels gossos per grups i races
| gossos d'atura o de pastor | bobtail | |
| ca de bestiar mallorquí | ||
| collie | ||
| pastor alemany | ||
| pastor anglès | ||
| pastor belga | ||
| pastor català o gos d'atura | ||
| pastor de Brie o briard | ||
| pastor dels Pirineus | ||
| pastor hongarès o komondor | ||
| pastor de Shetkland o sheltie | ||
| gossos de guarda i defensa | boxer | |
| buldog | ||
| bullmastiffs | ||
| dàlmata | ||
| dobermann pinscher | ||
| esquimal | ||
| gos de muntanya dels Pirineus | ||
| gran danès o dog alemany | ||
| husky siberià | ||
| mastí | ||
| mastí dels Pirineus | ||
| rottweiler | ||
| samoiede | ||
| sant-bernat | ||
| schnauzer (gegant i normal) | ||
| spitz (finès, gran spitz, lapó, llop) | ||
| terranova | ||
| gossos de caça | de mostra | brac (alemany, de Weimar, francès, hongarès) |
| épagneul (bretó, de pèl llarg, francès, picard, picard blau) | ||
| griffon (de pèl arrissat, de pèl dur) | ||
| pachón de Navarra | ||
| perdiguer de Burgos | ||
| pointer | ||
| setter (anglès, gordon, irlandès) | ||
| cobradors | retriever (Chesapeake, golden , Labrador) | |
| spaniel (clumber, cocker, cocker anglès, field, springler) | ||
| de quest o rastrejadors | conillers | beagle |
| bloodhound | ||
| foxhound | ||
| harrier | ||
| otterhound | ||
| desencauadors | basset hound | |
| dachsund | ||
| deckel | ||
| teckel (normal, nan) | ||
| llebrers | afganès | |
| borzoi | ||
| greyhound | ||
| llebrer o ca eivissenc | ||
| saluki o slugui o persa | ||
| whippet | ||
| terriers | airedale terrier | |
| bull terrier | ||
| fox terrier | ||
| terrier escocès | ||
| terrier irlandès | ||
| gossos de companyia | affenpinscher | |
| buldog nan o bully | ||
| caniche o púdel o poodle o gos d'aigua (normal, mitjà, nan) | ||
| chiuahua | ||
| chow-chow | ||
| épagneul nan | ||
| griffon belga o de Brusel·les | ||
| greyhound italià | ||
| maltès | ||
| papillon | ||
| pequinès | ||
| schnauzer nan | ||
| spaniel (japonès, anglès o toy spaniel) | ||
| spitz (mitjà o gran lulú, petit nan o lulú de Pomerània) | ||
| terrier de Yorkshire | ||
| terrier de West Highland | ||
| toy terrier |
